BOVALAR

Aquest projecte investiga les dinàmiques de mobilitat humana i l’organització territorial durant l’Antiguitat tardana al nord-est de la península Ibèrica mitjançant l’anàlisi isotòpica de l’estronci (87Sr/86Sr) en restes humanes procedents de la necròpolis del jaciment visigot del Bovalar (Seròs, Lleida).

El Bovalar constitueix un dels assentaments rurals tardoantics més ben conservats del nord-est peninsular. El conjunt, articulat al voltant d’una basílica i una extensa necròpolis, va quedar segellat per un incendi entre inicis del segle VIII, probablement relacionat amb l’avanç de la conquesta islàmica. Aquest esdeveniment va preservar de manera excepcional tant les estructures com el registre arqueològic, convertint-lo en un cas privilegiat per estudiar la vida i l’organització de les comunitats rurals visigodes.

El projecte analitza l’esmalt dental de diversos individus enterrats en diferents sectors funeraris del jaciment per determinar el seu origen geogràfic i identificar possibles individus no locals. Aquest projecte pretén avaluar els patrons de mobilitat, les possibles diferències segons el tipus d’enterrament o l’espai funerari i el grau d’integració territorial d’aquesta comunitat rural en un moment de profundes transformacions polítiques i socials després de la desintegració de l’Imperi romà.

Aquest estudi s’integra dins les línies de recerca del grup ARQHISTEC–SGR, centrades en l’anàlisi de la mobilitat humana i animal, les economies alimentàries i les dinàmiques territorials a la Mediterrània occidental mitjançant metodologies arqueomètriques i bioarqueològiques.