HOUSEPROD

L’objectiu del projecte HOUSEPROD és aprofundir en la comprensió de la protohistòria del nord-est de la península Ibèrica mitjançant una investigació pionera basada en l’anàlisi multiproxy i la gestió de dades, amb l’objectiu d’identificar unitats domèstiques, grups familiars i diferències socials intra-sites. Aquesta metodologia s’aplicarà a tres jaciments arqueològics de la plana occidental catalana, cobrint fases des del neolític final, passant pel bronze ple regional (bronze antic i mitjà), la primera edat del ferro i el període ibèric antic (entre 3500 i 450 aC). Concretament, els jaciments estudiats són Minferri (Juneda, Garrigues), Cantorella (Maldà, Urgell) i la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, Garrigues), tots situats a la província de Lleida (Espanya).

La hipòtesi inicial del projecte proposa que una anàlisi multi proxy de materials i estructures arqueològiques intra-sites permet identificar unitats domèstiques (no documentades durant les excavacions) i les diferències socioeconòmiques associades entre aquestes. Els treballs intensius i detallats realitzats en nombroses campanyes d’excavació han generat una àmplia base de dades sobre diversos aspectes de la vida humana dins dels grups domèstics. Aquesta base inclou restes humanes (estudis antropològics i d’ADN), restes bioarqueològiques (arqueobotàniques i zooarqueològiques), materials de construcció, estructures de producció domèstica (forns i fogons), estructures d’emmagatzematge (sitges, magatzems), eines de producció (ceràmica, lítiques, metal·lúrgiques, molins i altres eines macrolítiques), i objectes sumptuaris i exòtics. Aquestes dades es processaran seguint una metodologia uniforme per garantir comparacions estadístiques quantitatives viables.

L’anàlisi espacial i estadística multifactorial de les variables seleccionades permetrà proposar agrupacions de persones, estructures i materials associats a un mateix esdeveniment arqueològic, així com identificar diferències entre unitats i àrees domèstiques. A més, aquest enfocament proporcionarà una comprensió més profunda de l’organització social d’aquestes comunitats i de la seva representació espacial en els assentaments. Aquesta metodologia representa una innovació significativa en l’arqueologia prehistòrica de la península Ibèrica.