CRISIS

Aquesta xarxa temàtica aixopluga tot un conjunt de recerques al voltant de la memòria de les crisis (fams, caresties, epidèmies, crisis de mortalitat) a les societats de la conca mediterrània des de l’Antiguitat fins a l’edat mitjana, la seva gènesi, fixació i transmissió en la llarga durada. S’estudien a diversos nivells: 1/ el registre de les crisis en les fonts escrites (fonts narratives, documents de la pràctica administrativa, registres serials), l’ús retòric de les xifres (preus dels aliments, nombre de morts, etc.), el caràcter estereotipat del vocabulari, l’ús de topoi literaris i la mobilització de “narratives matriu” que donen forma al discurs i plantegen a l’historiador problemes d’interpretació. 2/ La manera com les societats conserven o perden el record de les solucions adoptades en el passat en el context d’una crisi, i són capaces de mobilitzar antigues respostes, recorrent als arxius, i generar un «saber fer ». 3/ La presència de testimonis materials de la crisi (cementiris i tombes) que fixen l’excés de mortalitat en l’espai viscut, sovint de forma duradora.