REPICA

El projecte REPICA té com a objectiu redefinir el model de gestió de les pastures de muntanya i la ramaderia extensiva a l’Alt Pirineu en un context d’emergència climàtica. Liderat pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinat amb l’Observatori de Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el projecte combina un enfoc interdisciplinari amb la col·laboració d’investigadors, gestors d’espais naturals protegits i dinamitzadors del sector ramader.

En aquest marc, la UdL, juntament amb la UAB, lidera el Work Package 1 (WP1): Paleoclima, foc i arqueologia. Aquest paquet de treball pretén establir les causes, mecanismes i impactes del clima i l’ús del foc en les societats ramaderes des de la prehistòria fins a l’actualitat a l’Alt Pirineu. A través de l’anàlisi de dades arqueològiques i paleobotàniques, el WP1 ofereix una visió a llarg termini dels espais oberts, fortament condicionats per activitats humanes i els canvis climàtics durant l’Holocè. Els resultats permetran elaborar indicadors de canvi de paisatge i mapes d’espais oberts vinculats al clima, que ajudaran a avaluar l’impacte i la resiliència dels models de gestió ramadera actuals.

L’estudi de les interaccions entre clima, processos ecològics i activitats humanes al llarg de la història ha permès analitzar els efectes d’aquests factors sobre els sistemes naturals i determinar la intensitat d’ús d’algunes zones. A l’alta muntanya, els canvis socioeconòmics de les darreres dècades han comportat l’abandonament de l’activitat ramadera tradicional en indrets de més difícil accés mentre que, en d’altres, han suposat una intensificació de la pressió ramadera.  El model actual de gestió de ramaderia extensiva a l’alta muntanya, d’ús del foc per l’obertura de noves pastures, juntament amb els efectes del canvi climàtic (particularment visible a l’Alt Pirineu), ha suposat una amenaça per al manteniment de la biodiversitat i el paisatge, per a la productivitat de les pastures i per a la capacitat d’embornal de carboni del sòl, amb els consegüents efectes sobre la salut pública. Per tal de mitigar aquestes conseqüències, és necessària una gestió adaptativa dels espais oberts de muntanya, els quals juguen un rol fonamental en les polítiques de conservació, que cal repensar i considerar. És per això, que l’objectiu general d’aquest projecte és redefinir el model de gestió de les pastures de muntanya de ramaderia extensiva a l’Alt Pirineu en un context d’emergència climàtica. 

Amb una metodologia integrada que inclou l’anàlisi de sòls, fauna, flora, qualitat de pastures, qualitat de l’aire i coneixement tradicional, el projecte ofereix indicadors clau per avaluar l’estat de conservació dels hàbitats i proposar un model sostenible de gestió ramadera i ús del foc. L’objectiu final és establir un consens sobre models adaptatius que reforcin la sostenibilitat i la resiliència del paisatge de l’Alt Pirineu, aportant solucions transferibles a altres zones de muntanya amb problemàtiques similars.